La mirada personal de Roberto Gomez Alabajos….HIPNOSIS POLITICA (Valenciano)

roberto

HIPNOSIS POLITICA

publilina11

publieugeniaipuertesndumentaria22

publimontesol17publi

Me disponc a sopar en la meua familia en la cuina i li dic al meu fill, que està veent en la televisio un dels capituls de la seua serie preferida, “El sorprenent mon de Gumball”, que canvie de canal per a vore l’informatiu per a estar al dia de l’actualitat i sobre tot per a seguir la Telenovela en la que s’ha convertit “El Procés” de Catalunya.

Als pocs minuts veent els titulars i els alvanços de les noticies, comence a agobiar-me de sentir practicament lo mateix que en els informatius del migdia i sobre tot el Reality Show de Puigdemont (Fuigdetot per als amics). En eixe moment decidixc que el meu fill canvie de canal i sopem en unes rialles per les ocurrencies de tan peculiar familia dels “Gumball”.

Acte seguit, despres d’arreplegar la taula me vaig a vore una obra de Teatre Faller en valencià i seguixc en la meua particular terapia de la rialla davant tal obra comica. Acodixc a casa i de seguida me vaig al llit, ya que al dia següent m’alce a les 4:40 hores del mati per a anar a treballar. Eixe tram de temps des de el sopar fins anar-me al meu llit m’ha inyectat una sobredosis de “normalitat” que moltes voltes he tirat en falta.

Ultimament el consum televisiu i de les rets socials sobre este tema i el politic en general me tenia “superat”. El tema politic ya me cansa molt i soles veig trames, personages egocentrics fora de la realitat, guions inesperats, tensio narrativa, discussions entre espanyols, entre catalans i entre valencians, pero sobre tot molts episodis de vergonya aliena

Per a mi, cada volta tinc mes clar que a alguns el païs o la seua comunitat autonoma se la “sua”, pero les crisis els beneficien i intenten traure redit d’estes situacions. Mentres tant, no veem o mos passen desapercebudes les compareixences d’imputats als Jujats, la sequia que assota a Espanya, el casi inexistent Fondo de Pensions, l’Adoctrinament Llingüistic en nostres aules a la carrera, etc, etc….

Les banderes, el “Procés”, les pantalles de plasma i els Smartphones, mos nuvolen la vista i la realitat que mos rodeja i al mateix temps mos hipnotisen i no progressem, ni alvancem en millorar nostra societat, nostra terra o nostre futur. Son cortines de fum generat per nostre sistema politic actual.

Tot eixa energia i eixe precios temps ho deuriem d’utilisar en fer les coses be, en bones intencions, ganes de treballar, honradea, eficiencia, creativitat i corage. Se fan mal quan hi ha males intencions, desidia, corrupcio, conformisme i mala administracio.

Tot municipi o comunitat autonoma es diferent, es cert, pero tambe tenen les seues “pros” i les seues “contres”. Uns tenen plages, atres llacs, algunes grans extensions per a collites, atres tenen els seus particulars recursos….

Cada municipi o comunitat té fortalees, oportunitats, debilitats i amenaces. La realitat es que nostres societats no estan condenades a estar mal, podem estar molt millor.

Yo personalment quan millor me trobe i quan me sent mes realisat, es quan me reunix en gent i colectius per a millorar nostres inquietuts diaries, per a millorar nostre benestar i el de nostres proximes generacions. Evidentment, al final sorgix en casi tots els casos el trasfondo politic, pero sempre hi ha que focalisar-ho i centrar-ho cap al costat constructiu i sobre tot positiu.

Tot es qüestio de posar-mos a treballar en ganes…YA!!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s