Donís Martín realizó el tradicional pregón del Corpus Christi 2017 Valencia.

pregoncorpus1

publialan2

publiluidos5

publialan1publiluidos6

 publi

Valencia inicia su festividad del Corpus Christi 2017 con el tradicional pregón que se celebró en la Iglesia del Patriarca a las 20.00 horas y en donde con un lleno absoluto, Donis Martín realizó un excelente pregon donde combino lo religioso y lo festivo con un sentimiento y emoción único.

A las 20.00 horas comenzó el acto que estuvo presidido por el Concejal de Fiestas, Pere Fuset, Presidente del Corpus, Francisco Esteve, concejales del ayuntamiento de Valencia y autoridades diversas.

Las noticias de Javier Mesa Reig recoge el pregón completo del Corpus en donde sin duda se podrá disfrutar y deleitar de las palabras de Donis Martín en donde se puede apreciar el sentimiento por la fiesta a la cual el pertenece y también el caracter religioso de la celebración de la fiesta católica.

PREGÓ DEL CORPUS DE VALÈNCIA 2017

En Llaor i Glòria del Nostre Senyor Jesucrist

Eminència Reverendíssima, Excelentíssimes i Ilustríssimes Autoritats Religioses, Militars, Civils, Autonòmiques i Acadèmiques, Excelentíssim Ajuntament de Valéncia, organisador i promocionador de la Festa Grossa de la Ciutat, volgudíssims Germans de l’Agrupació d’Amics del Corpus de la Ciutat de Valéncia, que enguany celebrem, plens d’orgull, el quaranta aniversari de la seua fundació com Grup de Mecha i trenta tres com Agrupació, Honorables i Ilustríssims Presidents i Presidentes d’Associacions Culturals, Cíviques, Mercantils i Festives, Bona Gent, Senyores i Senyors.

La frase llatina que encapçala este Pregó, és l’habitual que inicia cada Convit que el Capellà de les Roques transmet al Poble el matí del dia del Corpus Christi. És el Convit a participar en l’aclamació al Misteri que el Nostre Senyor va instaurar en l’Eucaristia. El Misteri que allumena els cors dels Fidels que s’encomanen a la seua presència en la monumental Custòdia, sufragada per les aportacions del Poble.

El Corpus és molt més que una Festa, és un estat arrelat en el nostre poble. És devoció, tradició, cultura i sentiment que mai deixa indiferent a les persones de qualsevol estat i condició i per variades raons, siguen festives, religioses, costumistes, laborals o d’afecció a les persones i personages que participen en els seus actes. Des dels agnòstics als veladors, desde les ments ilustrades a les senzilles, des de l’aristocràcia al poble pla, a ningú deixa impassible . El Corpus, té un paper rellevant que es desprén de l’història, i el seu producte, que és la cultura, és una festivitat que no alcancen atres tipos de religions, de fervors i de celebracions.

És l’encontre de Deu en els hòmens i dels hòmens en Deu. És un fet tan significatiu que ha generat uns models i fets culturals originals i distints als demés, perque eixa grandea i vocació de l’home creat per Deu ha generat una manera peculiar de ser i d’actuar en el món.

I és cert, perque l’Esglèsia ha generat moltes cultures. Per això l’estudi de la religió cristiana, mal que els pese a alguns, dona a conéixer els nostres arrels i fa comprendre les manifestacions culturals del poble relacionats en la fe i en allò que la fe ha produït en l’Història.

L’eixemple l’estem vivint ací. El Corpus Valencià és una manifestació que sobrepassa el fet religiós i pren una identitat sociològica, cristiana, pero sociològica. És un Patrimoni de tots, on convergen totes les autoritats dels més variats signes ideològics.

La Festivitat del nostre Corpus descansa en tres pilars fonamentals:

U és l’organisació, i d’això molt be podem donar fe els components de l’Agrupació d’Amics del Corpus de la Ciutat de Valéncia, una fe basada en dos fonaments: El principal, la voluntat d’un grup de valencians disposts a dignificar la Festa i els seus símbols…..

Pero això no haguera segut possible sens una intervenció trascendental de L’Excelentíssim Ajuntament de Valéncia que promocionà, ajudà, subvencionà i donà totes les facilitats i permissos per a que l’Agrupació es mantinguera i anara fent-se més gran.

I ara, quan es qüestionen tants valors i el fet religiós està en entredit en tantes esferes, és de justícia manifestar que tota l’ajuda i espenta que feren possible als Amics del Corpus, s’ha d’atribuir a un Ajuntament de Majoria d’Esquerres que complia en el seu deure tradicional i compromés d’organisar la Festa cívica del Corpus Christi en la Ciutat.

És el clar eixemple de que la tradició, de la mà de la fe, genera i eleva la cultura i en Valéncia eixa tradició de la fe eucarística es transforma en la Festa Gran de la Ciutat, la Festa Grossa, com consta en texts del Manual de Consells i arreplega el Doctor En Baltasar Bueno.

En l’any 1372, el Bisbe Jaume d’Aragó negocià en el Consell de la Ciutat que es tornara a fer la Provessó del Corpus que inicià el Bisbe Huc de Fenollet en 1355, i que els Jurats decidiren assumir, organisar i patrocinar: una “general processó en reverència de la dita festa, com solien esser fetes moltes processons, ço és cascuna la sua. E la manera e ordenació de la dita processó fos comanada als honrats jurats de la dita Ciutat presents e esdevenidors”. Reveladores les darreres paraules: “presents e esdevenidors”.

Tenim, puix en l’Ajuntament, el primer dels pilars de la Festa, perque sempre hi ha hagut una especial preocupació municipal per atendre esta tradició històrica, cultural i religiosa, la de la Festa grossa de la Ciutat. On els Jurats ordenaven “que els dijous, Festa del Corpus Christi, a reverència de nostre Senyor Deu Jesucrist, e del seu sant preciós cos, sia feta una general e solemnial processó per la dita Ciutat, ab les creus e penons de lurs esgleyes parroquials….ordenant a tots los habitants e frontalers dels carrers damunt declarats, que al dia dessus dit per lo matí en reverència de Deu e honor a la dita processó, haien nedejats, ordenats e apparelats los dits carrers cascú en sa partida, de bells draps, e rams verts, e flors e altres aparellaments”.

Els Jurats convidaven a “hòmens e dones de qualsevol edad, condició o estament, sien quel dia desus dit per lo matí, quan sonara lo seny major de la dita Seu, ajustats a la dita Seu, ab lurs ciris per seguir la dita processó, ordenadament e honesta e per acompanyar devotament lo sant preciós cos de Jesucrist, lo qual serà portat per lo dit senyor Bisbe, e per honrar la dita processó e festa e per beneir e loar lo nom del Nostre Senyor Deu Tot poderós”.

El segon fonament i primordial de la Festa, és el de Nostra Santa Mare Esglèsia, en les disposicions espirituals per a exaltar el Misteri Eucarístic, puix El Corpus és des de sigles, un event extraordinari transformat en Patrimoni, on totes les arts es junten al servici d’una devoció de fe i de cult.

El Cos de Crist en principi era portat pel Bisbe en un copó o arqueta, i en 1385, els Jurats ordenaren tallar una Custòdia, per que es feya necessari fer visible i patent la Sagrada Forma, que es portava baix Pali, per al qual Pali, es comprà “un drap d’or apellat magros, com en floradura de cendat e llocadura d’or e seda entorn del dit drap, e en cordons de seda per als bordons…Lo qual drap, compram e fem maxi guarnir e arrear, per esser portat enguany, e cascun any en la processó general, que es fa en la Festa del Corpore Christi, sobre lo reliquiari on és portat lo sagrat e preciós cos de Jesucrist.”

La Provessó, en el seu recorregut, eixia per la Porta Romànica de la Seu, i entrava per la dels Apòstols, pero va ser modificada en 1384, acordant els Jurats que eixira per la Porta dels Apòstols i entrara per la Romànica, com es fa en l’actualitat.

La Provessó eucarística, que acompanya la Festivitat del Corpus Christi, és una devoció que commou el cor de molts a sentir més vivament la presència amorosa de Crist. L’esplendor i pompa que porta a l’Eucaristia, pels carrers de la ciutat, comunica l’afecte i l’intimitat d’este Misteri.

El Papa Urbà VI que va estendre la Festa a tota l’Esglèsia encomanà a Sant Tomeu d’Aquino compondre la llitúrgia per ad eixe dia.

El Papa esperava que la festivitat aumentara la fe del poble en la presència real de Crist en l’Eucaristia, per a contrarrestar a l’heregia que ho negava. Els himnes, oracions i sermons que Sant Tomeu compongué, eren ferramentes catequètiques sòlides que feren canviar el panorama a favor d’una fe exhaustiva de l’Eucaristia.

El conjunt dels cinc Himnes escrits per Sant Tomeu d’Aquino són el millor Pregó que es podria trobar per a exaltar l’Eucaristia.

Així el “ Panis Angelicus” (Pa Angelical) forma part de la llitúrgia completa de la Festa, incloent oracions per a la Missa i la Llitúrgia de les Hores i són les dos últimes estrofes de les set en que es compón l’himne “Sacris Solemnis” que es canten com antífona:

Panis angelicus fit panis hominum; Dat panis coelicus, figuris terminum:

O res mirabilis! manducat Dominum Pauper, servus, et humilis

El pa angelical es convertix en pa dels hòmens. El pa del Cel acaba en les antigues figures: ¡Oh cosa admirable! S’alimenten del Senyor els pobres, els serfs i els humils. Et preguem Deu, u en tres, que així vingues a nosatres, com a tu et donem cult. Pels teus camins guia’ns a on anhelem, a la llum en la que mores.

L’Himne “Pange Lingua” és habitual en les provessons eucarístiques: expressa de manera concreta la doctrina de la Transubstanciació, en la qual, d’acort al pensament catòlic i ortodoxa doctrina, el pa i el vi es transformen en el Cos i la Sanc de Crist.

Pange, lingua, gloriosi
Córporis mystérium
Sanguinísque pretiósi,
Quem in mundi prétium
Fructus ventris generósi
Rex effúdit géntium.

Canta, oh llengua, el misteri del cos gloriós i de la sanc preciosa que el Rei de les nacions fruit d’un ventre generós derramà en rescat del món.

Les dos últimes estrofes de este himne, el Tantum Ergo, són cantades com antífona ans de la Benedicció en el Santíssim, a l’acabar les adoracions eucarístiques.

Tantum ergo Sacramentum 
Veneremur cernui:
 
Et antiquum documentum
 
Novo cedat ritui:
 
Praestet fides supplementum
 
Sensuum defectui.
 

Venerem, puix, inclinats, tan gran Sacrament: i l’antiga figura cedixca el puesto al nou rito: la fe suplixca l’incapacitat dels sentits al Pare i al Fill. Siguen donades lloança i gaubança, salut, honor, poder i benedicció; una glòria igual siga donada a qui del u i de l’atre procedix. Amen

L’Himne “Adoro te devote” es troba en el Missal Romà com una oració en Acció de Gràcies. Concedint-se una indulgència parcial als que recen en devoció est himne en acabant la Missa.

Adoro te devote, latens Deitas,

Quae sub his figuris vere latitas:

Tibi se cor meum totum subiicit,

Quia te contemplans totum deficit.

Visus, tactus, gustus in te fallitur,

Sed auditu solo tuto creditur.

Credo quidquid dixit Dei Filius:

Nil hoc verbo Veritatis verius.

T’adore en devoció, Deu amagat, ocult verdaderament baix estes apariències. A tu es somet el meu cor per complet i es rendix totalment al contemplar-te. Al jujar de tu, s’equivoquen la vista, el tacte, el gust, pero és prou l’oït per a creure en fermea: Crec tot lo dit pel Fill de Deu: res és més verdader que esta Paraula de veritat.

En l’Himne “Lauda Sion Salvatorem”  s’explica la doctrina del Sant Sacrament en tota precisió i en un llatí pur i concís. És on el més alt poder de l’escolàstica ha sabut plegar el ritme de la llengua llatina a l’exposició clara i precisa d’un dogma tan abstracte per al teòlec com dolç i consolador per als fidels.

Lauda Sion Salvatórem, lauda ducem et pastórem, in hymnis et cánticis. 

Quantum potes, tantum aude: quia major omni láude, nec laudáre sufficis. 

Laudis thema speciális, panis vivus et vitális, hódie propónitur. 

Quem in sacrae mensa coénae, turbae fratrum duodénae, datum non ambígitur

Alaba, ¡oh Sión! Alaba al Salvador, al Rei i Pastor en himnes i cántics.

Alaba més i sense descans; perque la major llaor que es faça no en serà prou

Alaba sense mida, al Pa viu de Vida, al que hui es celebra.

Al Pa que en la taula del Sant Sopar, Crist entregà als Dotze reunits com germans.

Que la llaor siga de tot cor, sonora, gojosa, bella, com l’alma gojosa.

Perque hui celebrem un solemne dia, aquell que rememora l’institució de la Ssma Eucaristía.

En l’himne Verbum Supernum Prodiens (“Verp que baixa de dalt”) compost per a les laudes de la Festa, inclou oracions per a la Missa i la llitúrgia de les Hores.

En les sis estrofes tracta de l’Encarnació de Jesucrist, de la traïció de Judes i com Jesús s’entregà a la mort. La tercera recorda l’Últim Sopar on Jesús donà el seu cos i sanc . La quarta recorda moments de la vida de Jesús.

Les últimes dos estrofes “O Salutaris Hostia”, són un cant en llaor de l’Eucaristia i usades com himnes d’exposició tant en l’Esglèsia Catòlica com en l’Anglicana.

Verbum supernum prodiens Nec Patris linquens dexteram, Ad opus suum exiens
Venit ad vitae vesperam.

O salutaris hostia,
Quæ cæli pandis ostium,
Bella premunt hostilia;
Da robur, fer auxilium.
Uni trinoque Domino
Sit sempiterna gloria:
Qui vitam sine termino Nobis donet in patria.

Oh, salvadora hostia que obris la porta del cel. Guerres implacables nos oprimixen. Dona’ns força. Dona’ns auxili. Al Senyor u i ternari siga glòria eterna. Que una vida sense terme ens regale en la pàtria.

Els cinc Himnes composts per Sant Tomeu d’Aquino formen el millor Pregó Eucarístic que se’ns ha donat a les generacions posteriors.

Unes generacions que, sense dubte els hem interpretat en els coleges i parròquies, en les Festivitats de Dijous o Divendres Sant, Eixercicis Espirituals, molts Oficis Religiosos i especialment en la Benedicció del Santíssim Sacrament, com molts dels presents recordem.

Pero resta fer menció del tercer pilar de la Festivitat i no menys important: el destinatari: ¡El Poble! Este poble valenciá que participa en els Oficis Religiosos, el que acodix a contemplar els actes del Programa aguardant inclús hores a que es celebren.

El que pel matí espera l’inici de la Cavalcata i ompli la Plaça de la Mare de Deu, un poc en el morbo per si El Capellà cau del cavall. El que contempla les danses i espera la banyà de la Degolla. El que trau o lloga les cadires per a contemplar la carrera de les Roques, la Pujà del Palau i la Provessó. El que participa en ella, com personage o en comunitats religioses, cíviques o festives i ordens Seglars. El que va en ilusió a vore com passa el familiar o els seus chiquets de Comunió. El que s’alça, es destoca o agenolla al pas de la Custòdia. El veí que adorna la seua frontera, o llança pètals de flors.

És el Poble, l’hereu d’una tradició casi milenaria i que, independentment de la seua creença o ideologia, no es vol perdre una manifestació que forma part viva de la seua història. És el que canta o acompanya el “Cantem a l’Amor dels Amors, cantem al Senyor, Deu està ací. Adorem adoradors, adorem a Crist Redentor. Glòria a Christ Jesús, els Cels i la Terra beneïu al Senyor. Honor i glòria tu, Rei de la Glòria. Amor per sempre a tú. Deu de l’Amor”.

I és ben cert. Deu està ací, mateix que Santa Teresa de Jesús dia que Deu també es troba entre els pucheros, en la Festivitat del Corpus valencià es troba en els carrers i en la Plaça , en el Convit que li anuncia, i en la Provessó que el mostra, en les danses que el ballen i en les músiques i Concert que l’interpreten, en la Ciutat que escolta el vol de les campanes que el toquen a glòria, en la Degolla bulliciosa i en els poals que la banyen, en les preses del “Taula amunt” i en els cubilets del “Parchato”, en el bateig dels agrupats i en el “Sopar de l’Escaleta”.

En Les Roques que l’exponen i els Misteris que el representen, en els balcons que l’engalanen i en els pètals que li ofrenen, en la murta per a on passa i en l’inciens que el perfuma, en els cors del poble pla que participa o que contempla.

En els Cavallers i Ordens seglars que l’honoren, en la disciplina dels soldats que el guarden, en el Clero Secular i en el Cabildo que el servixen, en l’Arquebisbat i en les Autoritats que el signifiquen i en el poble de seguici motivat per una promesa.

Deu ensenyoreja València el dia del Corpus Christi, quan el Senyor Jesús es fa públicament present en la Ciutat , allumenant-nos tal i com va dir: «Yo soc la llum del món; qui em seguixca no caminarà en l’obscuritat, sino que tindrà la llum de la vida”. II en la Provessó en el Santíssim, se li fa un homenage agraït, públic i multitudinari, en una costum que ajuda a que els valors fonamentals de la fe catòlica s’accentuen en la de la presència real de Christ en l’Eucaristia.

La provessó que acompanya la Festivitat del Corpus Christi, és una devoció que commou el cor de molta gent a sentir més vivament la presència amorosa de Christ. L’esplendor i pompa que porta a l’Eucaristía pels carrers de la Ciutat, comunica l’afectositat i l’intimitat d’este Misteri.

En l’Eucaristia, el sacrifici de Crist és també el sacrifici dels membres del seu Cos. La dels fidels, sa llaor. El seu sofriment, oració i treball, es junten a la de Christ i a la seua total ofrena, adquirint així un nou valor. El sacrifici de Christ present sobre l’altar, dona a totes les generacions de cristians la posibilidad d’unir-se a la seua ofrena, en ella, l’Esglèsia s’oferix totalment, unint-se a l’intercessió davant el Pare per tots els hòmens.

Este és el verdader Pregó del Corpus, els himnes, oracions i sermons que Sant Tomeu va compondre, perque eren ferramentes que feren canviar el panorama a favor d’una fe exhaustiva de l’Eucaristia.

Sols queda per a acabar l’humil Pregó d’un fidel que sap no arribarà mai a la magnificència del Sant.

POEMA DEL PREGONER 2017

Valéncia enguany celebra la seua Festa Grossa,

la llum del Corpus Christi s’encén en la Ciutat,

llaor, honor i glòria a la Santa Eucaristia

i al Cos de Christ que es mostra piadós en el seu pas.

Les veus de les campanes saluden sorolloses

el naiximent del dia que anem a celebrar,

gogem al Senyor Nostre d’estar entre nosatres

dins l’Hostia Salvadora que és el seu Cos i Sanc..

El pa del Cel es torna com pa de tots els hòmens,

els serfs, humils i pobres en ell calmen la fam,

és el pa viu que dona la vida i pau a l’home

i la dolçor a l’ànima calmant el seu afany.

El Cos de Christ es torna llacor i rec de vida

que arruixa a nostra terra de suc fervent filial

sembrant llavors que donen els fruits d’una collita

que donen a Valéncia la Fe i la Veritat.

Enguay la veu de càntics, de precs i d’harmonia

saluda jubilosa la nostra Festa Gran

el Grup d’Amics del Corpus en fe i valenciania

festeja l’arribada dels seus ya quaranta anys.

I en eixes notes tendres d’una història cantada

que formen simfonia d’arpegis valencians

volem fer una Crida a tot el nostre Poble

unint-se al Corpus Christi com uns participants.

Serà la gota pura d’amor que el cor expressa

com un tesor que emana la lluentor més gran

servint com una estrela que als corpusians guiara

per devocions i entrega al camí que s’han traçat.

I d’eixe raig que emana la llum d’Eucaristia

volem mantindre encesos els ciris d’un Altar

que mostra a la Custòdia i al Cos de Christ que ampara

la fe de tot un poble que té i tindrà al costat.

Deixeu que el Pregó cante per veu de poesia

l’anunci d’una Festa que exalte al Cos més Sant

la gran Festa del Corpus que al poble se destina

per mà del Municipi i l’Esglèsia Catedral.

I en eixe deler íntim, que ya sap de huit lustres,

on els Amics del Corpus han fet camí constant,

és just que ací es recorde a aquells que se n’anaren

donant la seua vida d’eixemple d’associat

I enguany quan fan quaranta d’aquell vell Grup de Mecha

que plens de Fe s’alçaren per a la Festa honrar

aquells que nos deixaren donant-nos l’experiència,

yo sé que estan mirant-nos des de l’eternitat.

I yo sé que nos diuen en vitols i lloances :

¡Amunt Amics del Corpus!¡Amunt volguts germans! 

¡Sigau la vella marcha ! ¡Vixcau en alegria,

perque si els hòmens passen, Christ sempre ací estarà!

¡Gojeu en fervor sempre, la nostra Festa Grossa!

¡Graveu vostres deleres en un Poble ajuntat!

¡El Corpus Christi sempre serà la nostra essència…

Guardeu l’honor i Glòria de… ! ¡El Corpus Valencià!

Donís Martín Albizúa

15 de Juny de 2017

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s