La mirada personal de Unió i Gremio….LES FALLES I LA CULTURA

 

unio i germania

 

Cada dia que passa m’esglaya més el nivell de formació d’aquells que nos governen.

publina1javier1publicosascucas30

El concepte d’Antiguetat i Modernitat, a dia de hui, es dona per superat, en gran part degut fonamentalment a l’esforç que durant més de 45 anys es ve realisant en els camps d’Arqueologia i Conservació Restauració patrimonial. Afortunadament fa prou de temps canvià el concepte de vell, este desaparegué, cosa que no ocorria en atres espais com l’Arquitectura, pero digam en tot lo demés relacionat en treballs manuals, cridats Artesania, a on també es mantenen les Falles, tinguen la completa seguritat de que ocorregué, per més que la memòria històrica la tingam cada vegada més efímera i tingam que conviure en la Societat Industrial.

 

No obstant, en cap de País Europeu del nostre entorn es pergué l’Artesania; tot lo contrari, es desenrollaren les mesures necessàries per a que açò no ocorreguera. No és difícil pensar que estes no formen part de l’acerp cultural i patrimonial, pero també formen part de l’evolució de les societats milenàries. No hi ha més que donar un repàs per la Llei del Patrimoni Cultural Valencià de 1998.

 

Quan parlem de tradició i evolució, immediatament nos desplacem a una cosa nova, trencant els cànons del concepte evolutiu que supon “evolucionar” millorant els elements o les formes existents. Generalment ha sigut aixina fins l’arribada de la Modernitat, concepte creat “in vitro, al que s’arrimen uns en l’idea de generar espais d’intelectualitat, uns atres els generen de tipo polític, atres l’artístic, a través del concepte “minimaliste”, etc. Lo que nos du irremediablement a estar dependents de les màquines.

 

L’evolució, com “podem” contrastar, no sempre supon alcançar o millorar els objectes anteriors, pero el “pedigrí” de la modernitat aixina ho indica, i és a partir d’ací quan es perden els camps de la formació, de l’estudi, de l’esforç, del coneiximent, fins al punt de sacralisar els nous temps per a subsistir. ¿Recorden “Tiempos Modernos”, de Charlie Chaplin? La mecanisació fa que es perguen les formes en virtut de la capacitat que tinga cadascú per a realisar lo que sap fer, no lo que deuria saber fer. En consequència, la capacitat es pert, els conceptes es perden i les societats entren en una dinàmica d’enfrontament. M’explique: Si ho entens seràs una persona formada, ilustrada, i inclús intelectual. Si no ho entens seràs un “incult” o persona poc formada, que quedaràs exenta del colectiu intelectual a la carta.

 

En estos temps que corren, pareix ser que hi ha prou d’interés per a acabar en l’història, la tradició, el coneiximent, i en conseqüència, en l’identitat dels pobles, i açò fa que necessàriament dega de crear-se una atra identitat, en este cas sense esforç, sense coneiximent, sense estudis, sense història, en definitiva, sense una atra cosa que l’imposició per part d’aquells que, sense dispondre de la mínima formació, manen en l’objectiu de situar-se per damunt de tots els demés. Per imposició, naturalment, com en els millors temps dels grans “Caudills” i des de l’incultura o el cridat actualment “populisme”.

Nos convindria fer un repàs per certes Universitats.

 

No cal, senyor Fuset, realisar “cursets” per a la seua gent, i cobrar-los naturalment; això es deuria donar per entés en el moment en que es trien “a dit” les persones que deuen d’emetre el seu juí i premien el treball i el reconeiximent artístic i estètic de la Falla, que indubtablement unit a la pintura, a l’acabat i al risc, que actualment pareix haver desaparegut de les Falles, és a on deuen d’establir-se dites valoracions. Lo que vosté deu de fer, si vol millorar els criteris estètics i artístics de les Falles i evitar comentaris, cosa que ha adolit socialment la Falla de l’Ajuntament, que tots els fallers valoren degut al sacrifici que realisen durant tot l’any per a seguir mantenint les nostres festes, sense les ajudes per part de les administracions, és contar en els que saben, per més que açò li suponga un “problemeta” i li ho conte, esta gent no es deixa manipular, no tenen dependència política, pero tenen coneiximent i llibertat per ad això.

 

No fa tant de temps que les falles formaven part de la Cultura en esta ciutat; ara ho posem en dubte, i és perque nos ha escandalisat no vore cóm els distints departaments oficials Culturals de Valéncia, tant l’Ajuntament com la Conselleria de cultura, Educació i “Sports”, que sí corren en inusitada pressa per a “catalanisar” al nostre Poble, no han tingut la més mínima acció d’integrar les Falles en els espais culturals, com sempre ha segut des de fa temps. Recorde encara les chicotetes ajudes a les Comissions, a on impartien en els seus casals conferències, exposicions de diversos temes, pirotècnia, indumentària, construcció i pintura de les Falles, o sobre el món faller, que agraïen els diferents barris, i açò servia per a donar contingut de cultura a les persones vinculades en les nostres festes, i vostés no han sabut, o no han volgut, aprofitar el moment històric de les nostres Falles, Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, a on no hem vist res en i durant les Falles, que pugam dir que siguen integrades en la cultura, Cultura en mayúscules, naturalment.

 

Els valencians hem perdut una extraordinària oportunitat per a donar resposta Cultural a tots els turistes que nos han visitat, creant un horror massificat i fòra de control, que quan estes activitats es realisaven, no fa tants anys, els turistes ho agraïen. Entre atres activitats, els “Diálogos Iberoamericanos”, en els que uns 35, i a vegades més, Directors dels millors Museus d’Amèrica Llatina participaven en encontres, conferències, intercanvis, exposicions, etc. al mateix temps que s’integraven en elles, als quals sempre els sorprengué, entre atres coses, la neteja de la Ciutat, i sobre tot les falleres i els fallers, els menuts i els majors d’una societat moderna, que dins de l’espai tradicional, millor dit, patrimonial, es desenrollava i participava intensament. ¿I ara, qué?

 

Hem perdut l’oportunitat de realisar la més important exposició sobre les Falles de tots els temps, ya que la declaració de Patrimoni Immaterial de l’Humanitat no és només el “chumpa, chumpa”, el “botelló”, l’olor i les mostres del pixum, etc. Era un any per a poder lluir a Valéncia, als seus ciutadans i a les seues Falles.

En definitiva, un any patètic, un any que els valencians no desigem que es repetixca.

Vostés tampoc, mes que siga per dignitat.

 

Una verdadera llàstima, hem tingut unes Falles a on la neteja ha brillat per la seua absència, la “fritanga” no ha perfumat, el soroll ensordidor nos ha irritat, la Falla de l’Ajuntament, sense elements artístics i estètics, nos ha alucinat, el tràfec nos ha cabrejat…

 

Aixina, segur que lo únic que “podem” alcançar és el “populisme” més voraç. Pero pareix ser que és lo que els va.

 

 

Unió i Germania

Secretaria General.

 

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s