La mirada personal de Manuel Latorre….RECUPEREM EL PARTERRE

manuel latorre

RECUPEREM EL PARTERRE

castillopublirosador1

 

En este eslogan convocà un acte el partit SOM VALENCIANS el passat dumenge 25 de Setembre als peus de l’estatua de Jaume I en els jardins de El Parterre del Cap i Casal. L’intencio de movilisar a un valencianisme desanimat i desunit en parts iguals, va ser lloable i el lloc triat l’ideal de no ser pel moment tan roïn que travessa el moviment valencianista. A pesar de trobar-mos ya en portes d’un atre 9 d’Octubre i de l’innegable necessitat que tenim de recuperar llocs comuns de l’ideari valencianista, l’assistencia va ser mes be escassa, emmarcant-se dins de la tonica general del valencianisme des de que desaparegué la CV de Juan Garcia Sentandreu.

Se adivina la ma de Joan Ignaci Culla darrere d’esta iniciativa. Ell va ser en son dia un d’aquells jovens als que els “Chiquets d’El Parterre” tenien com espill de valencianisme i hui, 40 anys despres, s’ha convertit en una especie de ultimo moicano, inassequible al desalé. El President de SOM VALENCIANS es dels poquets, per no dir l’unic, que queda en peu de l’epoca en que el valencianisme se juntava tots els dumenges en El Parterre i encara era capaç de somiar en un futur millor per a la Personalitat Valenciana. Mentres atres s’han venut, han faltat o mos hem fartat de rebre desprecis i incomprensions per part dels nostres, ell contiua com a referent d’un valencianisme que dificilment tornara.

L’idea de recuperar El Parterre i en ell l’espirit d’aquella primera generacio del valencianisme que refundà el moviment i guanyà la Batalla de Valencia a partir d’aquells dumenges ya mitics, es mes que respectable. A soles recuperant aquella unitat, aquella alegria i aquella inocencia podrem tornar a guanyar el nostre futur i en ell el dels nostres hereus. Era un temps en que tots mos sentiem germans de lluita, l’unic enemic el pancatalanisme i les disputes a soles se donaven quan ab dos valencianistes les agradava la mateixa dona. Un valencianisme sense complexes ni ambicions personals o politiques, en liders forts i carismatics com Pascual Martin Villalba, Vicent Giner Boira, Concha Senon o Manolo Zarzo que mos arengaven des de dalt de l’entaulat del GAV i ningu qüestionava puix tots tenien clar que l’objectiu comu estava per damunt de tot lo demes.

Quan baixaves per primera volta les escaletes que donen acces al jardí, ya te senties part del proyecte des d’eixe mateix instant, ningu te fea sentir estrany en aquella gran familia del valencianisme. L’ambient estava tan ple de valenciania que la sensacio te durava tota la semana fins que al proxim dumenge tornaven al mateix lloc a carregar de nou les piles en la seguritat de que tots mos trobarien de nou en El Parterre. No tenien ni movils, ni Facebook, ni wasap. Ni falta que fea, tots sabien a on pertocava anar si te senties valencianiste a finals dels anys 70.

Allí estaven fidels a la cita en l’historia, encara que en aquell moment no ho sabien, els membres de la Paraeta, els de la revista Murta, els jovens del GAV (Culla, Susana, Amparo i Amparin, Orzowey, Pere, els de Titaina, Miquel, Manolo, Luis, Los Jurado…), els grups de ball en Pilareta i el Chiquet del Turia com a capdavanters i sobre tot els Chiquets de El Parterre. Retrobar-te cada dumenge en Josep Leto, Manolo Miñambres, Carles Benet, Marga i Juan Palomar, Manolo Ramón, Artur Ahuir, Jose Mª Chiquillo, Paco Terencio, Anabel i Roberto Fernandez, Carles Recio, Nacho Santodomingo, Esmeralda… Quants recorts, quantes enyorances i quantissimes decepcions.

Els Dumenges de El Parterre se muigueren per inanicio. Es de veres que Rita Barbera li ficà la puntilla denegant-mos el permis per a montar la festa i que va fer lo que cap atre alcalde de los que havien tolerat l’acte s’atreví, (Miquel Ramon Izquierdo, Martinez Castellano, Ricardo Perez Casado, Clementina Rodenas). El PP tornà a donar mostres de la seua ceguera politica anant contra allo que mes mal li fea al catalanisme, aliant-se al costat dels que deurien de haver segut els seus enemics naturals. Pero els autentics culpables de que se deixaren de fer els Dumenges de El Parterre, varen ser una volta mes els propis valencianistes. UV, que havia naixcut allí quan un Lizondo al que no coneixia ningu mos parlava de la necessitat de tindre un partit propi, havia buidat el valencianisme cultural en el pretext de que el problema era politic i la solucio a soles podria ser politica. El GAV de Jogim Romero passava per les seues hores mes baixes fins a hui i el que ell fora el primer en denunciar publicament que la nau de UV anava a la deriva no ajudà. I com sol passar la gent preferí creure als dirigents politics abans que als seus iguals, algo que encara hui continuem llamentant.

Ixca l’iniciativa de Culla i Hurtado arribe a bon port i puga recuperar-se aquell espirit. Tot bon valencianista ha somiat alguna volta en poder tornar a tindre un moviment fort i cohesionat com era aquell que s’estructurà al voltant dels Dumenges de El Parterre. Recuperar el molt de temps perdut barallant-mos entre mosatros i espentar tots a una com llavors. Pero despres te despertes i com si fora un mal somi mires al teu costat i te dones conte de la quantitat de gent que ya no esta, veus com els resultats eleccio darrer d’eleccio son pijors i comproves com l’odi fraticida s’ha fet l’amo del valencianisme. I ya a soles me queda tornar a tancar els ulls i vore’m en 1978 de la ma de mons pares entrant per primera volta en El Parterre, entrant per primera volta en un moviment que a lo llarc de quasi 40 anys ha segut la meua rao de ser. I llavors les ganes de plorar son tan fortes que me fan obrir de sobte els ulls enfrontant-me a una realitat tant diferent a aquella que fa por.

 

MANUEL LATORRE CASTILLO

(Ex President del GAV, Vicepresident de la Coordinadora

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s